Ofèlia i el llenguatge de les flors
El quadre Ofèlia de Millais brilla enmig d’una petita sala d’obres prerafaelites del Tate Britain. L’obra és la joia del museu i tothom s’acosta per admirar-la. L’envolten durant llargues estones, fins i tot, més d’un hi torna per admirar-ne els detalls. Una noia anglesa que porta molta estona davant del quadre, m’explica que ja l’havia vist feia dos anys. Ofèlia té alguna cosa que captiva l’espectador i l’envolta d’una aurèola romàntica i melancòlica.
Londres, 15 de juny del 2023
John Everett Millais (1829) va ser un pintor que va destacar pel seu talent des de molt petit. Juntament amb Rosetti i Hunt van crear el moviment Prerafaelita que s’oposava als canons de l’Acadèmia anglesa d’aquell moment. Buscaven les arrels de l’art en el Quattrocento, en els inicis del Renaixement (s.XV). Abans de Rafael i Miquel Àngel. Volien dotar les seves obres de significat profund, pur i sincer. Van estudiar la naturalesa per a representar-la fidelment i així poder transmetre les seves idees. Els prerafaelites trobaven en l’imaginari medieval els temes per les seves obres i també bevien del Romanticisme.
Ofèlia va ser pintada l’any 1852. Està inspirada en un personatge de l’obra de Hamlet de William Shakespeare, que mor ofegada al riu a causa d’una tragèdia amorosa, en la que Hamlet el seu enamorat mata per equivocació el seu pare. Ella cau al riu de mentre està penjant una corona de flors en un salze. En l’obra, hi podem veure la jove flotant a l’aigua, envoltada de natura es deixa anar cap a la mort: la gran quantitat de flors i plantes que l’envolten no estan posades a l’atzar, sinó que cadascuna ens transmet missatges i significats ocults.
Retrat de John Everet Millais - George Frederic Watts
"Creix un salze abocat a la riera,
que el gris fullatge en son corrent copia.
Ella hi anà amb fantàstiques garlandes
d'ortigues, botons d'or, margaridoies,
i eixes mosques flors llargues que anomenen
sutzament els pastors de mala llengua,
i que les nostres innocents donzelles
en diuen dits de mort; i allí, doncs, ella,
s'enfilava arrapada pel brancatge
decantat, per penjar-hi les corones;
ve que s'esberla una envejosa branca,
i, els trofeus camperols i ella mateixa,
cauen a l'aigua, que direu que en plora.”
Fragment de Hamlet recitat per la reina Gertrudis al final del quart acte.
En època victoriana (Anglaterra s.XIX) estava molt de moda el llenguatge de les flors, la gent enviava flors en específic per expressar els seus sentiments vers una altra persona. El quadre de Millais està dotat d’un gran simbolisme, les aigües representen l’inconscient i les emocions profundes.
Les violetes que envolten el coll d’Ofèlia expressen la seva lleialtat i castedat.
Els badabadocs que floten a l’aigua representen el son profund i la mort.
El desmai, l’ortiga i la margarida s'associen respectivament amb l’amor perdut, el dolor i la innocència.
Els nomoblidis floten a l’aigua.
Les roses silvestres blanques del fons signifiquen la bellesa de la flor i el dolor de les espines. Com a metàfora de l’amor i la vida.
La rosa que reposa a prop del rostre d’Ofèlia representa la seva joventut i bellesa.
Els clavells vermells representen el remei pel mal d’amor.
El gessamí significa l’amabilitat. Tot l'entramat de significats i emocions plasmades en les flors i les plantes vesteixen l’obra d’un dramatisme excepcional.
El quadre d’Ofèlia té un gran treball tècnic i simbòlic, Millais va estar cinc mesos pintant l’escena natural a la vora del riu Hogsmill a Surrey i també documentant la flora local. La gran dedicació de l’artista tant en la part tècnica com en la representació del final tràgic d’Ofèlia, fa que sigui un clàssic i sobrevisqui captivant encara la mirada de l’espectador.