Nagore Campo
La Nagore Campo és una artista nascuda a Barcelona i fa anys que viu a Bali, l'illa dels Déus i els mil temples. Les seves peces combinen les formes naturals del dia a dia amb l'espiritualitat i el pensament profund. La creació amb les mans, l'escriptura i la pintura és una porta que li dona pas a la reflexió i a una conversa amb les profunditats interiors.
QUIN ÉS EL TEU PROCÉS CREATIU?
Estic en un estat de servei. M'assec al torn, escric, pinto, faig yoga i deixo espai per a què la creació succeixi. Per pur plaer.
A vegades tinc esbossos, paraules o inspiracions que passen en moments esporàdics del dia, això que alguns anomenen "il·luminacions", tant llegint, conduint, passejant, després de fer yoga, o dins la mateixa pràctica del fang, i són el fil del qual estibar per a crear una peça.
També m'assec regularment, això que m'agrada anomenar disciplina, com a responsabilitat d'una pràctica que m'ensenya a viure i a estimar.
El procés creatiu és una oportunitat per trobar-me amb el jo interior, amb l'esperit. El rum-rum de rumiar molt, les indecisions, els dubtes, tensions i bloquejos tenen l'oportunitat de dissoldre's i fer espai per a un silenci de fons. On la ment pot esdevenir amiga per a una escolta més propera del cor. La creació amb les mans és doncs el resultat d'una conversa amb les profunditats interiors.
Aquest procés el reconec perquè em fa estar present amb les pulsacions del meu paisatge interior, lleugers moviments interiors que il·luminen l'alegria que habita a dins.
No és sempre confortable i simpàtic, quan hi ha preocupacions, o sentiments desconeguts. És un espai per trobar un territori de pau. Ja sigui per a la seva contemplació que em porta a entendre o simplement per a una escolta amb més gràcia i amabilitat. La pràctica creativa m'ajuda a fer espai per sostenir-me sempre, no importa com m'hagi despertat o com hagi anat el meu dia. Després em sento més lleugera per continuar amb la resta del dia.
PER QUÈ TREBALLES EL FANG?
Perquè és un material molt intuïtiu i amb molta llibertat, sense necessitat de moltes eines per a crear alguna cosa. Només utilitzant les mans: les puntes dels dits, els dits i els palmells, et permet molta interacció amb el material, així com guanyar molta sensibilitat en el tacte.
També el fang, com a terra, sosté i aporta seguretat, qualitats que reconforten a l'hora de trobar-se amb les meves mans per viatjar endins. On la puresa, la veritat i la llum habiten. Com una ruta d'accés al cor.
On puc establir una conversa amb quelcom que considero diví dementre treballo amb el fang.
QUÈ VOLS TRANSMETRE AMB LES TEVES PECES?
Presència. La quietud trobada des del moviment. Com aturar un respir. El resultat d'una meditació. Esperit, humanitat i la santedat mundana del dia a dia.
Mostrar el resultat de mantenir una pràctica disciplinada i per diversió. Especialment, el procés d'esmaltatge, és un viatge intuïtiu on les pinzellades esdevenen d'una forma molt fluida.
QUINA ÉS LA TEVA RELACIÓ AMB LA NATURA?
PER QUÈ ÉS IMPORTANT PROTEGIR-LA?
Per a mi la natura no és un lloc on anar a passar el dia, on explorar a l’altre cantó de la finestra o al camp. La naturalesa és aquí. Disponible 24/7. La natura és essència, honestedat nua, puresa. Viu en tot quan estic present: en els ulls de la meva gossa, en un arbre, en una taula de fusta, en l'intercanvi d'un somriure amb el meu estimat, en una salutació al sol a primera hora del matí. És el que trobo en la quietud del respir. La natura es troba en la naturalitat del dia a dia, en la simplicitat dels gestos del cor.
És important protegir-la perquè ens està reclamant, als humans. Hem donat per descomptat que és il·limitada, l'hem deshonrat i deixat en l'oblit. Així com les seves ensenyances de vida i màgia. La natura és l'esperit de l'amor viu. Hi ha alegria i saviesa en ella—remeis en les plantes, compassió en els cors humans i diversió en el mar. Això és la natura, i hem de protegir-la perquè és una guia. Sense consciència i cura per la natura estem perduts.
Isabel Gestí Urpí
Bali 2024